Martes, 16 de noviembre de 2010

Consejero matrimonial pareja

COMUNICACI? I SEXUALITAT

?Terapia de Pareja Psicologo Psicologos

?

Consejeros Matrimoniales en Barcelona


Centre Psicol?gic i de Parella?


Institut Superior d'Estudis

Sexol?gics


I.S.E.S.


?TRATAMIENTOS DE PAREJA

Y SEXOL?GICOS


BARCELONA

Y CATALUNYA?

??

?


???

?? ??

?? ?CENTRE SEXOL?GIC CONESA ? SERRAT?

?????????.??? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ??Terapia de Pareja

?
?????????????????????INSTITUT SUPERIOR D?ESTUDIS PSICOLOGICS I SEXOL?GICS
??? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ?
?? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ????????CONTACTAR CON NOSOTROS:??? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ??
??????????????????????????????Xavier Conesa Lapena (Col. n? 4.977)??? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ??
??????????????????????????????Carme Serrat Bretcha (Col. n? 3.866)?? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ??
?????????????????????????????????????????????
Tel: 93 570 71 54??? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ?
????????????????????????????????conesa_psicologo@yahoo.es??

?

Disfunci?n Erectil? ? ?

Falta de Erecci?n? ? ?

Eyaculaci?n Precoz? ? ? ?

?Impotencia Sexual?

?Falta de Deseo Sexual

Adicci?n al sexo

Consejero Matrimonia

?

? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ?

?? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ??

?

S'analitzen la import?ncia de l'harmonia emocional, la sexual i la
exist?ncia dins de la parella i els factors socioecon?mics,
emocionals i personals que els pertorben.Es tenen en compte la manca
de rituals que de vegades no permeten l'elaboraci? de diferents
situacions problem?tiques.S'expliciten les t?cniques de la ter?pia
cognitiu - conductual per parella i les l?nies de Liberman i K.
Whittaker i Lazare per al seu abordatge.Es posa l'accent en els factors
laborals i socioecon?mics que avui incideixen en la problem?tica, com
aix? tamb?
el que indiquen
algunes
investigacions sobre parelles
funcionals i disfuncionals.
El tema es tract?s emmarcant-lo en valors human?stics i de respecte
per drets humans.
La relaci? de parella ?s una cosa molt important a la vida.De vegades
responsabilitats exig?ncies i estr?s solen fer oblidar que es
van reunir, per estar b? i no per viure en una vall de ll?grimes.
Actualment les parelles evidencien grans problem?tiques conductuals,
(I acudeixen a la consulta) amb m?s freq??ncia.Una parella per viure
mitjanament s?n problemes ha de tenir: harmonia existencial, harmonia
sexual i harmonia emocional.
??Harmonia Emocional: En els joves sol ser el principal suport, i
encara que ?s una causa necess?ria no ?s suficient per a una uni?
veritable.
??Harmonia Sexual: Creu que es portaran b? sexualment perqu? es
volen o estan enamorats, i no passa aix?.Aquesta confirmat en els
fets i per investigacions serioses.El 50% dels matrimonis (M?ster
i Jonson) pateixen dificultats en el pla sexual.
Creiem que el factor principal ?s l'educaci? amb la doble norma una
per l'home i per a la dona.Ha dit Mary Calderon que s'hauria
ensenyar a utilitzar el sexe de la mateixa manera que s'ensenya a utilitzar
un acte, ?s a dir fent ?s intel ligent de l'accelerador i el fre.La
fam?lia, els compromisos.Els nens, i els problemes econ?mics,
quan no hi ha una harmonia existencial (i aix? quan s?n molt
joves gaireb? mai aquesta o l'hi considera sense import?ncia) acaben amb
l'agradable de la parella.Acaben amb la comunicaci? o aquesta nom?s serveix
per enjudiciar i culpar.
Davant el 50% de fracassos matrimonials ens preguntem ?Per qu? passa
aix??Sempre hi va haver parelles amb aquestes problem?tiques?
.La manca de
rituals ens exposen m?s a l'a?llament social ia l'alineaci? amb un
mateix.
Els rituals van ordenant (per ritus de passatge) les etapes de la nostra
vida.Les celebracions (matrimonials, d'avan? d'edat, de mort,
etc.) ens ajuden a elaborar el dolor en un duel, o l'ansietat d'una
nova situaci?.Els rituals diferencien etapes vitals per passar a la
adultesa, i en el m?n occidental, sobre el final d'aquest segle, s'han
oblidat.
La manca de rituals fa tan llegit el duel d'una separaci?
matrimonial.Hi ha un ritual per el casament i aix? permet que sigui
publicat i es conegui.Igual es fa amb la mort.
No hi ha ritual per una separaci? i el dol es alenteix.Moltes parelles
t? grans dificultats per duels no ritualitzats, no elaborats de
parelles anteriors.
?s tasca del terapeuta reconsiderar en la ter?pia amb t?cniques adequades,
la implementaci? necess?ria per omplir el buit que han deixat aquestes
faltes i l'actualitzaci? d'aquests rituals.
Tampoc hi ha rituals en molts casos per a les noves situacions de
parella.S'han perdut en gran part els ritus sexuals d'entrada a la
adolesc?ncia, de la iniciaci? sexual, de conquesta, de seducci?, d'
rebuig, del bo i del dolent.La gent m?s que en altres ?poques
accedeix a la consulta preguntant si ?s normal el que fa, perqu? no
t? pautes en qu? recolzar-se, ni que se li indiquen.
Produeix aix? la creen?a que tot val, el que ?s al seu torn un gran
productor d'ansietat, ja que cada descobriment no se sap si es
centra o no en principis sexualment acceptables per a la societat.
Veiem parelles en qu? les relacions sexuals s?n
un refor?ador
negatiu, que es repeteixen nom?s perqu? baixa la situaci? aversiva de
ansietat.El terapeuta en molts casos, ?s qui ha d'ajudar a l'
consultant a reubicar en un escala de valors que s'estan
desdibuixant.?I que passa quan no arriba o s'ha perdut l'harmonia
sexual?Apareixen les disfuncions: que tenen a veure amb diferents
motius, amb diferents edats o situacions de la vida.
Les disfuncions, les tan conegudes anorg?smia, disfunci? del desig,
eyaculacion preco?, disfunci? er?ctil, etc.tenen en la majoria de les
vegades poca connexi? amb l'org?nic, o amb les causes profundes de les
que parla Helen Kaplan.
Sabem que les funcions aut?nomes han de romandre lliures d'un
control conscient per desenvolupar-se amb naturalitat.Per gaudir b?
del sexe cal estar en condicions de suspendre tot pensament
autom?tic negatiu o simplement destructiu i abandonar-se a la
experi?ncia er?tica.Els que es mostren ansiosos mant? un control
tens sobre les seves emocions i observen les seves reaccions sexuals.Aix? ?s el
que en Master i Johnson denominen "rol espectador" en sexualitat i aquesta
comprovat que exerceix un efecte destructor en la mateixa.
La ter?pia de parella cognitiva-conductual, de fi de segle, podr?em
definir-la com la ter?pia que realitzem amb parelles la relaci? no ?s
feli? i els causa sofriment a un o dos membres de la parella.
Des del punt de vista conductual, els principis conceptuals amb
respecte als problemes de parella s?n els seg?ents:
??La conducta dels membres de la parella s'ha d'examinar sempre
dins del seu context de relaci?.
??En les relacions de parelles amb problemes, l'intercanvi negatiu
t? una probabilitat m?s gran d'ocurr?ncia.
??El d?ficit de comunicaci? t? una alta correlaci? amb la
insatisfacci? de la parella (sobretot per a la dona) per un problema
de g?nere (amb aix? volem dir difer?ncies entre l'home i la
dona per motius educacionals i d'aprenentatge).No ?s necessari la
mateixa quantitat de comunicaci? per a ambd?s sexes.
L'experi?ncia indica que la dona consulta mes quan pot parlar
poc amb l'home i l'home consulta perqu? la seva parella parla
massa dels problemes.
??Les parelles amb problemes tenen m?s dificultats per
solucionar els conflictes i afrontar les discussions amb efic?cia.
Hi ha una s?rie de conductes condicionades, com estar a la defensiva, la
endevinaci? del pensament de l'altre, la suprageneralitzaci? i el tornar
sempre cap a errors passats i presents que impedeixen que els
problemes puguin solucionar-se.
??El terapeuta de parella, cognitiu conductual generalment ensenya a
empatitzar ia escoltar activament, que els membres puguin
mantenir-se i no escapar-se del tema que s'est? tractant, i acceptar i
a comprendre el punt
de vista de l'altre encara que no est d'
acord.
Tamb? ensenya a fer peticions directes sobre conductes espec?fiques,
a expressar sentiments positius i negatius amb expressions en primera
persona.
Per a l'ensenyament d'habilitats comunicacionals i de soluci? de
problemes s'empra la instrucci?, el ​​modelatge, l'assaig de conducta,
les tasques per a la casa i la retroalimentaci? positiva per part de l'altre
membre de la parella o del terapeuta mateix.
Liberman ha assenyalat una s?rie d'habilitats del terapeuta per a la
direcci? de la ter?pia de parella:
1.Planejar fites per als pacients.
2.Planejar escenes rellevants perqu? siguin assajades per ells.
3.Instruir als pacients.
4.Modelar.
5.Fer suggeriments.
6.Ensinistrar a ajudar en les representacions o assajos.
7.Proporcionar als pacients retroalimentaci? positiva sobre
conductes espec?fiques.
8.Proporcionar retroalimentaci? negativa sobre conductes espec?fiques.
10.Ignorar conductes inapropiades o irrellevants

.

11.Estar f?sicament al costat dels pacients durant els assajos de
conducta.
??Les estrat?gies cognitives poden emprar-se tamb? quan siguin
necess?ries per tornar a emmarcar les atribucions negatives i per
crear explicacions causals m?s saludables.
"No ?s el que ell no et vulgui, passa que no t? l'habilitat necess?ria
per expressar el seu afecte, ?s una cosa que no va aprendre a fer ".
??K.Whittaker, va realitzar una enquesta a parelles amb m?s de quinze anys
de casats, investigant trets i aspectes conductuals de les
relacions que els dos membres consideren satisfactoris i que
havien perm?s un creixement individual.
??Va extreure aix? de la seva investigaci? una s?rie de caracter?stiques que es
consideren funcionals en la parella i que s?n molt interessants per
basar en elles una estrat?gia de tractament o de prevenci?.
1 - Destaca Whitaker el sistema obert i com a sistema iatrog?nic i no
funcional, el sistema de parella tancat.
L'a?llament d'una parella en el seu entorn en contra posici? al sistema
obert, que seria funcional.Aix? ?s molt com? en persones que tenen
diversos fills i inconvenients per a
deixar-los a la cura dels altres, i
tamb? en personalitats molt exigents en els seus treballs.El sistema
tancat en parella simb?licament funciona com una membrana molt
r?gida al seu voltant, una membrana no permeable que empobreix la
relaci?, no deixant-los registrar els canvis externs.
Quan el sistema ?s tancat davant cada cosa que els passa tenen la
sensaci? que els passa a ells sols (tant si es tracta aix? de conflictes amb els
fills, sentiments contradictoris, etc.) La pregunta ?s: nom?s em passa a
mi?Amb el passar del temps aquesta situaci? es transforma en una
veritable disfunci?, portant avorriment, dificultat per enfrontar
canvis i acompanyar cicles vitals.Tota relaci?, de parella a trav?s del
temps passa per per?odes de sistemes tancats (al principi del festeig,
quan neixen els fills., etc.).El disfuncional ?s quan aquesta situaci? ?s
un estil de vida, quan no hi ha amics ni un bon intercanvi amb e1
fora.
2 - Una altra caracter?stica de la parella funcional ?s la bona comunicaci?
Les disfuncionals tenen, una mala comunicaci?.
escoltar, capacitat i toler?ncia per preguntar, capacitat perEns preguntem: Qu? ?s bona?Ens responem que ?s capacitat de
metacomunicar, per poder preguntar, que m'has volgut dir amb
aix??
Capacitat tamb? per corregir missatges.De vegades no ens expressem
b? i no ens posem ni tan sols en situaci? de poder, no ja de
escoltar, sin? de sentir a l'altre.Els di?legs sense mirar-se, o mirant per
sobre l'espatlla, parlar donant l'esquena, o un des del dormitori i el
un altre des de la cuina, parlar amb els nois, el gos i la m?sica al
mitj?.Despr?s ens sentim a dir: Tu no escoltes mai el que jo dic!
El que jo et conte no et fa res!Vicis en la nostra comunicaci?
apresos en la inf?ncia i que seguim repetint dia a dia entorpeixen
la gratificaci? d'estar acompanyats.
3 - Es destaca tamb?, com molt funcional en la parella el respecte, per
les fronteres individuals i generacionals.Quan en una fam?lia no es
respecten les jerarquies, quan els fills funcionen com a pares o
viceversa, alguna cosa va malament en la parella.
Quan no es respecten les fronteres individuals i no s'aconsegueix
"Perm?s" per tenir ?rees d'independ?ncia, d'intimitat i de
privacitat a nivell individual, segons les necessitats de cada un,
generalment la indiscriminaci? dels membres ?s tal que arriben a
sentir-se molt inc?modes.
4 - Una quarta caracter?stica funcional ?s la capacitat per resoldre
problemes.En les parelles disfuncionals, davant dels problemes diaris
a causa de incapacitat, per a resoldre'ls es culpabilitzen els uns als altres en
comptes de fer-se responsables o co-responsables del que passa.
5 - Una cinquena caracter?stica funcional en la parella ?s que cada un dels
els membres sigui reconegut com a capa? en algun aspecte de la seva vida o
del seu fer amb la fam?lia, de l'altra.Si un membre no reconeix
capacitat en l'altre, ni pot admirar-per alguna cosa, aquesta harmonia emocional
de qu? parl?vem al principi generalment es trenca.
Aquest reconeixement implica tamb? acord en els rols i perm?s per
acceptar que aquests canvien en diferents etapes de la vida.La parella
funcional a trav?s del temps va a permetre que cadasc? pugui moure's
del seu paper i no viur? aquests canvis de rols com crisi o aspectes
negatius.
6 - El perm?s per a la lliure expressi? de les emocions, (fins i tot les
considerades negatives) ?s una altra caracter?stica de funcionalitat
Una ?mplia gamma d'emocions han de ser permeses en la parella i els seus
membres han de permetre expressar el seu enuig, la seva frustraci?, la seva tristesa,
o la seva por, tant com la seva alegria o la seva serenitat, la qual cosa permet un re-
equilibri.Quan no hi ha lliure expressi? d'emocions, l'equilibri es
perd i la relaci? es rigiditzadors.Una quantitat d'emocions no expressades
s'associen amb disfunci? del desig sexual, perqu? cada vegada van creant
m?s dist?ncia.Per? aix? no implica que hem de "carregar" en l'altre tot
el que ens passa.?s important pensar que la parella no ?s un terapeuta a
domicili, ni una orella permanent a la nostra disposici?.Tampoc tenen
de ser una columna que aguanti el nostre suport tot el temps.
Lazarus, si tan llegit llibre "Trios maritals" que ?s un llibre escrit de
volta, un llibre amb l'experi?ncia que donen els anys: tira avall molts

marit i dona haurien de fer tot junts, que les bones parellesmites que han malm?s a quantitats de parelles.
Mites com que
descarreguen tot, que el matrimoni pot realitzar tots els nostres somnis,
que els que es volen de veritat endevinen el que l'altre pensa i sent,
que la compet?ncia estimula el matrimoni.
"L'amor ?s una cosa ideal. El matrimoni ?s una cosa real. La confusi?
entre l'ideal i el real mai queda impune ".... va dir Goethe.
Robert Stimberp en el "triangle de l'amor" planteja una teoria. L'amor ?s
com un triangle i t? tres v?rtexs diu.En un aquesta la passi?, en
altre la intimitat i en un altre el comprom?s.
Segons les diferents etapes de la vida de la parella, segons el moment vital
que estigui passant, prevaldr? m?s un v?rtex que un altre.Hi haur? moments
de m?s pressi?, de m?s o menys intimitat, i de major o menor
comprom?s al llarg dels anys i aix? ?s normal.Per abordar
totes aquestes problem?tiques que tenen les parelles amb disfuncions
sexuals o generalitzades, els terapeutes comportamentals i cognitius
tenim un arsenal de t?cniques ?tils.
L'entrenament en assertivitat, la resoluci? de problemes, les t?cniques
d'autocontrol les t?cniques per combatre l'estr?s i la ter?pia racional
emotiva s?n d'?s diari i indispensable.Hem d'ensenyar com
refor?ar les conductes desitjades de la parella, com ignorar les no
desitjades i ensenyar a tenir consci?ncia del sistema de creen?a iatrog?nica
amb que s'encara una vida de dos.De vegades la tasca terap?utica ?s molt
?rdua perqu? la gent entengui de ser diferents o creure coses diferents
no vol dir que jer?rquicament un membre ?s millor que un altre o que un
sistema obert de parella significa nom?s intercanvi amb el fora per
sentir-se millor, que no significa un intercanvi, indiscriminaci?, ni que
la presa de valors de fora aniquila per complet el mateix.Aquestes
pautes serveixen per conductes adaptatives.
Wittaker tamb? destaca que les bones parelles compartien entre ells
valors transcendentals (tenien una harmonia existencial).Compartien
valors religiosos, pol?tics, sobre crian?a de fills, etc.
Els valors no neixen amb l'individu que tot i que molts es len a
els primers anys de vida, al llarg de la mateixa es modifiquen i es
aprenen nous.
Saint Exupery exposa:
''Parella no s?n els que es miren un a l'altre, sin? els que junts miren a1
m?n ".
Crec que els terapeutes de la nostra l?nia podem ser de gran ajuda a les
parelles amb conflicte.Per? per m?s que reeduquem en el que venim
esmentant sin? busquem m?s profundament, la parella encara que tingui
orgasmes, ejaculi m?s tard, etc.no tindr? bona sexualitat.I encara que
es comuniqui millor, i siguin sistemes oberts, ?s possible que no aconsegueixin
una bona vida.Per aconseguir aix? crec que hem d'anar m?s lluny.Hi ha
de comprendre el temps, l'?poca que vivim.Entenc que l'?nica
manera de comprendre el temps, l'?poca que va passant ?s podent
avaluar-la, no podem entendre sense arguments, i aquests sorgeixen de 1a
profecia.Fa molts anys les profecies eren formulades per l?ders
religiosos i servien per mesurar si an?vem en direcci? d'ella o ens
desvi?bamos.
Per? avui davant de fets inesperats que ocorren en el m?n podem
concloure que els intel.lectuals dels ?ltims temps no van ser capa?os
de formular profecies que anunciessin el que hauria de succeir.
No tenim full de ruta per seguir o de la qual desviar-nos.
Quina ?s la terra promesa?Cap a on apuntem?De vegades penso
que estem en una gran pista de futbol que no t? arcs.
De vegades la gent, de cada dia que ve al consultori sense inaugurar
el m?n i sense tornar de l'exili, no reconeix els seus llocs ni troba l'
refugi exacte de cada dia ni tan sols a casa.Max Weber (enll?
pels anys 20) va encunyar el terme fh?rer Democratie.La paraula fh?rer
expressa un sentit m?s fort, que anglosaxona leader i est? m?s a prop
de la de cabdill que ve d'Espanya.
El que volia advertir Weber era que alguna dosi d'autoritat personal
?s necess?ria en qualsevol sistema.Autoritat en el bon sentit del que
significa: "el que ajuda a cr?ixer".El problema ?s d'on ve aquesta
autoritat personal.No la volem de la dictadura, no la volem l'
horror, de la mort, de la persecuci?, de la tortura.Alguns pa?sos ho
passem i altres ho estan passant.La vol?em des del model amb
valors a ser seguits amb dignitat.
Els adults de la meva edat que avui arriben a la recerca de ter?pia, v?nen d'una
generaci? que va haver de enterrar a gran part dels seus parells.Som part
d'una generaci? sense nom, d'una generaci? en gran part perduda.
Els adults joves van tenir models a seguir, propiciats pels
governs de torn.
Lladres, corruptes, exhibint en els mitjans de comunicaci? com
els guanyadors del m?n.'I'odo aix?, encara que de vegades, ens sembli que no
ens toca, o que no t? res a veure, hem de tenir en compte els
terapeutes de parella.
Una disfunci? general es tract?s no nom?s en el context de la parella, amb
la seva problem?tica particular, de fam?lia, de ansietats, d'hist?ria passada,
de mem?ria real o falsejada per les circumst?ncies.Es tractar? tamb? en
el seu context social d'aqu? i ara.
aquest context social, en aquest "mentrestant" del qual parlem.Que enEl que mai ha d'oblidar el terapeuta ?s que la parella actual est? en
una gran quantitat de casos ?s tan aclaparador, que no tenen temps ni
per mirar-se, ni per a jocs de la manera que van sonar alguna vegada i avui
ja ni recorden.
Un bon terapeuta ha ensenyar t?cniques que els tornin a poc a poc,
encara que sigui nom?s de a estones a aquest contacte de la mirada, a aquest
estremiment de la pell que segurament van tenir de nens i despr?s al
comen?ar una parella i que avui s'han perdut.Som terapeutes,
estem tractant amb el dolor i, si no ens inserim en aquesta realitat
cruel, social, individual, amb els mitjans m?s efica?os que disposem,
amb les t?cniques que van demostrar obtenir el mateix resultat a m?s
curt termini, poc podrem fer per disminuir el patiment de
que ens consulten.
La ter?pia de parella ?s relativament nova dins de la ter?pia
comportamental i cognitiva.Falten m?s estudis sobre el tema, m?s
validaci? de les seves t?cniques i en un sentit ampli s'ha de desenvolupar
en aquest camp m?s investigaci?.Per? els coneixements cient?fics
sols no faran el total.Per m?s estudis que hi hagi, per m?s t?tols que
tinguem i paperetes de cursos i congressos que obtinguem sin?
incloem el social com una variable fonamental dels problemes de
parella dins del consultori, no serem mai bons terapeutes.
8. Afecte: despr?s de la passi??s imprescindible perqu? una relaci? sobrevisqui. Les mancances afectives solen acabar amb moltes parelles. L'afecte ?s la demostraci? de l'amor, fonamental una vegada que l'enamorament i la passi? comencen a decaure.??s molt important tenir sempre una actitud afectuosa cap a la nostra parella i fer-li demostracions d'afecte tot i que porteu molt de temps junts. No sentir-se estimades ?s una de les principals queixes de les dones.?L'afecte ?s una cosa que ha de cuidar cada dia, ja que ?s el que m?s f?cilment es perd amb el temps i la rutina. Coneixes tant a la teva parella que no creus que necessiti la teva mims i car?cies. Si no rebem afecte hem de fer saber a la nostra parella per veure si es tracta d'una q?esti? de descuit o existeix una causa m?s profunda.terapia de parella pareja

?

TERAPIA PAREJA

?

?

La relaci? terap?utica requereix un enquadrament espec?fic.?L'enquadrament terap?utic es refereix al conjunt de regles fixades pel terapeuta per fer viable la psicoter?pia.?En la primera sessi? es parlar? de les regles perqu? no hi hagi cap tipus de confusi? al llarg de la ter?pia.?


En l'enquadrament terap?utic ha de figurar:?

 Honoraris: cada sessi? es pagar? just en el moment de finalitzar la sessi? i es pagar? a 60 ? (o el que tingui estipulat el terapeuta) cadascuna.?En aquest mateix moment se li donar? la cita per a la seg?ent sessi?.?

 Durada i freq??ncia de les sessions: la durada de cada sessi? ser? aproximadament d'una hora, de vegades es pot allargar una mica m?s (uns 15 minuts aproximadament) si la situaci? aix? ho requereix.?No s'ha d'interrompre la sessi? en un moment en qu? el pacient estigui molt nervi?s o estigui explicant una cosa molt important per a la ter?pia.?Si acaba de comen?ar a explicar-ho i ?s una mica llarg i molt important sobre el que caldr? treballar, se li interromp i se li explica el motiu i se li diu que la propera sessi? la comen?aran per aqu?, que ?s una cosa molt important al que?cal dedicar el moment oport? i import?ncia.?
La freq??ncia ser? d'una vegada per setmana al principi i, a mesura que vagi avan?ant en la ter?pia, s'aniran espaiant cada 15 dies, tres setmanes o un mes segons requereixi el tractament espec?fic del pacient.?En total seran necess?ries entre 8 i 15 sessions aproximadament.?El nombre ?s flexible, ja que depenent de les necessitats de cada pacient i de com aquest avan? en la ter?pia, aix? es duran a terme m?s o menys sessions.?

 Lloc on es realitzen: les sessions sempre es duran a terme en el mateix lloc i aproximadament a la mateixa hora i dia de la setmana si les condicions ho permeten.?Si per motius d'obres o similars no estigu?s disponible el despatx en el que normalment es realitzen les sessions, es podr? habilitar un altre que tingui condicions similars.?Si el pacient o el terapeuta no poden assistir a l'hora o dia previst per motius justificables es podr? modificar la cita a un altre moment en el qual les dues parts puguin.?

 Vacances: es podran suspendre les sessions per un temps a causa de les vacances d'una o ambdues parts sempre que aquestes es avisin amb antelaci?.?Les sessions es programaran per reiniciar despr?s d'aquest per?ode de vacances.?

 Qualsevol altre detall que afecti el desenvolupament de la psicoter?pia:?

?????????????
-Que el pacient es retardi sistem?ticament en les sessions, en aquest cas se li explicar? que si arriba 15 minuts m?s tard de l'hora prevista no es portar? a terme la sessi?.?Quan tingui tres retards o faltes no se li donaran m?s cites i es donar? per acabat el tractament.?
?????????????
- ?s molt important que el pacient s?piga que a la consulta hi haur? una absoluta confidencialitat, que pot confiar en el terapeuta, per? que aquest t? obligaci? d'informar a qui cregui convenient en el moment en que vegi que hi ha perill per a la vida del pacient?o de la seva parella.?

L'enquadrament terap?utic contribueix a allunyar la confusi? de rols entre terapeuta i pacient.?

D'altra banda, hi ha un consens generalitzat en el fet que el terapeuta i el client no mantinguin cap altre tipus de relaci? fora de les sessions terap?utiques.?


2.?Presenti un esquema on apareguin, segons els diferents models te?rics (Psicoanal?tic, Cognitiu, Conductual, etc.) Les diferents actituds que poden presentar els terapeutes, dins de la relaci? terap?utica.?


Els diferents models terap?utics suggereixen visions diferents del que ha de ser la relaci? terap?utica:?

Model psicoanal?tic: en ell es parla d'enquadrament intern o actitud de l'analista.Aquesta ha de ser un conjunt d'actituds neutrals i de reserva que facilitin en proc?s transferencial.?La regla b?sica de la psicoan?lisi ?s l'associaci? lliure, que consisteix en qu? el pacient diu qualsevol cosa que li vingui al cap.?L'objectiu d'aquesta t?cnica ?s fer conscient l'inconscient que s'aconsegueix amb el venciment de la resist?ncia.Les habilitats que el psicoanalista ha de tenir s?n: habilitats per traduir el conscient en l'inconscient, habilitat per comunicar-se amb el pacient i habilitat per a facilitar la formaci? de la neurosi de transfer?ncia i l'alian?a de treball.?En aquest model s'origina l'alian?a terap?utica, que ?s el vincle establert entre el client i el terapeuta.Aquest concepte ?s generalitzable a altres corrents.?




Publicado por conesa_psicologo @ 13:43
Comentarios (1)  | Enviar
Comentarios
Publicado por conesa_psicologo
Lunes, 28 de marzo de 2011 | 0:51

TERAPIA PAREJA BARCELONA CONSEJERO MATRIMONIAL